GRÀCIES, MARE...
He estat pensant, m'he estat preguntant,
però no he pogut esbrinar com seria la meua vida sense Tu.
Sempre que en la tormenta acabava a la deriva,
les teues mans i el teu somriure em tornaven de camí a casa.
Jo ja sé que és impossible, sé que no vaig a poder
sols amb paraules agrair tot el que m'has donat.
En el món no hi ha cabuda, ni en el món ni en l'univers
per ficar tot l'afecte que has demostrat per mí.
Sempre que les ones m'empenyen, m'arroseguen i m'ofeguen
en el mar de la injusticia, les teues paraules m'omplin l'ànima.
L'omplin d'esperança, de comprensió, de paciència.
L'omplin de tolerància, d'amor i devoció.
Vixca la Mare de Déu del Miracle...!!
Cristian González Barrachina Any 2010
Espero que os gusten, se me ocurrió que podía ser una buena idea y la he plasmado con todo mi cariño.
Qué xulos!!! La gent ha de saber que feu coses com aquestes!!!
ResponderEliminar